Al sud de Tarragona ens trobem amb la desembocadura del cabalós riu Ebre que, en arribar al mar, forma un extens delta.
L'extensió del delta de l'Ebre és de 320 quilòmetres quadrats, dividits en dues parts a banda i banda del curs: septentrional i meridional. Tot ell és ple d'arrossars, els quals són regats amb l'aigua traspassada del riu a través d'un gran nombre de canals.
Les poblacions que hi ha són petites. Però les més grans estan una al costat de l’altra justament al mig de la desembocadura: Deltebre i la Cava a la part nord, i Sant Jaume d’Enveja al sud.
El capritx de la natura ha creat dos extrems, un a cada hemidelta: la punta del Fangar (nord) i la punta de la Banya (sud). Cada una d'elles té característiques diferents. La part sud és humida, té abundants plantes i aiguamolls, on les aus s'aturen per menjar, beure i descansar. La del nord és un impressionant desert completament pla, amb el far del Fangar com a únic testimoni de la mà humana en tota aquella extensió. En aquesta part es produeix el fenomen anomenat efecte mirall a causa de la gran planícia: una il·lusió òptica en la qual es poden veure vaixells caminant per la sorra.
Bona part (més de 77 quilòmetres quadrats) del delta és parc natural protegit, on les aus
migratòries abasteixen provisions i descansen a mig camí del seu viatge entre Europa i Àfrica.
El delta de l'Ebre és un dels indrets més espectaculars de Catalunya. Enamora i captiva el visitant, que desitja tornar-hi per moltes vegades que l'hagi visitat.
Fotos cedides per Salvador Parreu Frasquet
