martes, 12 de septiembre de 2023

SANT JOAN

                                  



 


Bum!
Un altre tret. En tiren molts de seguits.
Ratatatatà...!
L'Omar està esglaiat. Maleïda guerra —pensa. Per què no ens deixen en pau? —es pregunta el noi.
Les finestres estan ben tancades. Les persianes abaixades al màxim. Però els vidres de casa tremolen cada vegada que sent el tssssssss, pam! en caure una bomba.
Tot i que l'estiu acaba de començar, té molt fred. S'encongeix i agafa una posició fetal. Té por. Sap que és molt jove per haver de morir. I encara li fa més ràbia pensar que és una guerra que ell ni ha buscat, ni entén.
Fiuuuuu! 
Bumpafpatapampam! Ho distingeix perfectament. Ara cauen bombes de raïm. De bona gana s'aixecaria i aniria a l'habitació de les seves germanes, cosa que no pot fer perquè és un home. I els homes no poden demostrar por. S'empassa un bon glop de saliva i es diu a si mateix que no val la pena patir, que si ha de morir, morirà, però ara necessita dormir; està molt cansat...

                                                  *****


Paf! El so d'un petard proper el desperta. Es recorda del malson. Mira el rellotge; són les sis del matí. Decideix aixecar-se i fer una ullada per la finestra.
L'Omar veu joves que tiren els últims petards. D'altres encara remenen el poc foc de la foguera que llangueix a la plaça. 

El cor encara li batega a dos-cents per minut. Ja ha passat l'horripilant somni,  queda poc perquè acabi la revetlla de Sant Joan. Per molt que es vol adaptar a aquesta tradició de la seva terra d'acollida, no pot... No pot oblidar la guerra que va patir a Síria quan era petit.

 


Ell no voldria pensar-hi. Voldria oblidar-ho tot: els soldats amb fusell pels carrers, les cases derruïdes, les corredisses d'alguns veïns abans de caure abatuts a terra. Aquells sorolls i llums de les bombes... Vol oblidar com el seu pare va aconseguir molts diners per ficar-lo en una barca amb gent que no coneixia, i amb un paper a la butxaca on li havien escrit el nom i l'adreça d'un parent llunyà.
Ell no hi voldria pensar, en tot això, però any rere any, i n'han passat molts, la revetlla li fa present aquell malson que tant de bo hagués sigut tan sols això, un malson.