Ja ets meva
Sabia que aquell dia t'havia de conèixer.
Quelcom dins meu em deia que tot havia quedat en el passat. Aquell va ser el moment de dir-me: prou! Prou de burxar-me, de maleir-me i de plànyer-me.
Notava que la meva amargura marxava amb el rebuf de tramuntana.
Veia com la remor del mar venia directa a mi.
Allà et vaig trobar, entremig del cel platejat, el vent i la mar regirada que colpejava el moll. En aquell moment em vaig desempallegar de tota la càrrega duta a sobre durant tant de temps.
En veure't, vaig tancar els ulls i vaig respirar fondo fins que als pulmons ja no hi va caber ni un àtom d'oxigen. Després, els vaig buidar mentre m’omplia de la teva essència.
Aleshores em vaig aferrar a tu, Felicitat. Mai et deixaré marxar.
