DESITJA’M SORT
Doncs no, no et desitjo sort. Oh! Mala persona! És el primer que et passarà pel cap. Però si m'escoltes (si em llegeixes) pot ser que fins i tot, al final, em donis les gràcies. Mira, l'Univers està regit per la llei de la causalitat, no pas de la casualitat. Les persones, minúscules parts que en formem part, també ens regim per aquesta llei. Tot té una relació causa-conseqüència. Aconseguir una meta sempre implica haver fet un camí. Un objectiu s'acompleix després d'un esforç. I aquest esforç serà directament proporcional a les possibilitats reals d'arribar-hi. Ai! Que fàcil és esperar que ens caigui el mannà del cel! M'hi podria passar una hora, o omplir el foli, posant exemples de causa-conseqüència. Més aviat, però, estimat amic, et convido a pensar en algunes fites viscudes. Reflexiona i rumia si haguessis arribat a..., si no hagués sigut per... Ja veuràs que res t'ha caigut al damunt; tot ha tingut una raó per arribar a tu.
Qui o què garanteix que el nostre esforç ens durà exactament a l'objectiu marcat? Qui o què ens garanteix que el camí que escollim per arribar a la meta és el correcte? Ningú està exempt d'equivocació. L'error humà també té una proporcionalitat directa. Aquesta proporcionalitat ve marcada per l'experiència i el coneixement. A l'experiència s'arriba per mitjà del temps i de l'esforç a retenir els esdeveniments passats. El coneixement s'assoleix amb l'estudi acadèmic o autodidacta.
I doncs? Ara em tornes a demanar que et desitgi sort o claves els colzes per posar-te a estudiar? Vols tenir sort o t'ajups per lligar-te bé els cordons de les sabates per tal que no t'entrebanquis durant la caminada?
Espero que t'hagi quedat clar, amic meu, que la sort no existeix, que la sort és una invenció d’algú malintencionat per tal que no lluitem, per tal que esperem, adormits, allò que hauríem de sortir corrents a buscar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario