LA TORTUGA DESOBEDIENT

                                              

                                            La tortuga desobedient

La seva llar, la de la tortuga, era el petit jardí d'una bonica casa a primera línia de mar. Allà també vivia en Joanet. Tots dos havien crescut paral·lelament. I si bé quan eren petits compartien moltes estones de joc, ara ja feia temps que les seves trobades es limitaven al moment en què el nen li donava unes fulles d'enciam, escorça de síndria, un bocí de carbassó, etc. En Joanet s'havia trobat algunes vegades el queloni atrapat entre les fustes de la tanca que separava el jardí de la vorera del carrer; llavors l'agafava amb cura i el posava prop de l'aigua o el menjar.

—No ho tornis a fer. Fora només hi ha perills —deia a la amiga, donant per segur que ella entenia el llenguatge humà.


Però un dia, tot passejant pel jardí, la tortuga va topar amb una fusta escardada. Empentant-la amb la seva duríssima closca va aconseguir trencar-la i posar les seves dues potes davanteres sobre les rajoles del carrer. Ruuum..., va fer una nena passant en patinet, i ella va haver d'amagar-se dins la closca a correcuita. Un cop fora novament tot el cos, va començar a caminar, ben a poc a poc, això sí, cap al mar. Però vet aquí que en passar per la carretera un cotxe va picar amb una de les seves rodes en un costat de la seva closca i la va fer saltar pels aires. En caure, afortunadament, va anar a parar dins el cistell d'una noia que tornava de la platja. La humida tovallola li va fer de coixí. Amb els dos ensurts que havia tingut des que va marxar  en va tenir prou per adonar-se que no havia d'haver desobeït en Joanet.

     La jove va caminar tres carrers cap a l'interior i va pujar al segon pis d'un bloc d’habitatges. Ja a casa, va treure la roba mullada que duia a la bossa per estendre-la a les cordes del balcó. La tovallola semblava més mullada que altres dies, ja que pesava més. La noia no va veure la infortunada i desobedient tortuga, la qual es va precipitar pel balcó, amb la sort que va topar amb el tendal estès de la fruiteria de la planta baixa. Va rodolar tendal avall fins a caure precisament sobre una caixa d'enciams. Per fi li passava quelcom de bo! Va menjar una mica, es va amagar entre el fullam de les verdures i es va adormir. Unes hores més tard, una senyora que cercava un formós enciam la va veure. Després de comentar-ho amb tothom que hi havia per allà van decidir que la portarien al mar, lloc d’on, segons ells, devia haver sortit. 

Quan va acabar el dia, el dependent va tancar la botiga i va ficar la tortuga en una bossa per dur-la arran d’aigua. Però ella, així que es va mullar una poteta, va donar la volta tan ràpidament com va poder i va caminar en sentit contrari al mar. No totes les tortugues són d'aigua; és clar que no tothom ho sap.
     La nostra amiga desobedient va caminar i caminar fins a trobar la carretera. Com que ja era fosc,  no hi havia gaire trànsit i la va poder travessar sense cap nou ensurt. Va caminar gairebé tota la nit per la vorera prop de les tanques de les cases. Finalment, va veure la tanca trencada per on havia sortit moltes hores abans. Va tornar a entrar i es va arraulir entre les pedres del jardí. 

 

La tortuga va aprendre que quan el seu amic Joanet li diu quelcom és per al seu benestar. Mai més el desobeiria.