FER CAGAR EL TIÓ

                                                     FER CAGAR EL TIÓ

                                 

 

 

 

Fer cagar el tió la nit de Nadal és una tradició catalana que sobta els forans. Què és això de donar cops de bastó a un tros de fusta perquè ens "defequi" llaminadures i torrons?

Tot i que no podem datar amb exactitud l'inici de la tradició de fer cagar el tió, hem de retrocedir en el temps molt més enllà de l'era cristiana. El que és clar és que arrenca amb la importància del foc i, per tant, de la fusta, a les llars antigues de Catalunya i d'algunes zones d'Aragó.

 

El foc era l'escalfor i la llum; també s'hi podia cuinar. En els durs dies d'hivern la família es reunia al voltant de la llar de foc. És per això que el tió (tronc que crema) tenia un gran valor. El tronc simbolitza la vida, allò que la natura ens regala: caliu, llum, menjar cuinat i la unió de la família.

A la llar de foc, quan el tió ja no flameja, l’atiem amb un estri per tal que les brases tornin a cremar. 

El foc ja no és sinònim de riquesa, abundància o benestar, però ens ha quedat la tradició de donar cops al tronc com a ritual de bons auguris.

 

 

Fer cagar el tió està carregat de simbologia. Abans, les persones tenien cura de la natura; els arbres creixien i proporcionaven la llenya necessària per al foc 

Avui dia donem vida al tió i ensenyem la mainada a ocupar-se'n i a alimentar-lo. Després el piquem, tot esperant que ens cagui (manera simbòlica de regalar) les delícies per a grans i petits.