QUAN PASSIN ELS ANYS

QUAN PASSIN ELS ANYS ... 

Quan passin els anys, quan la vida s'obstini a no deixar-me anar, quan els records abandonin la meva ment, quan es difuminin les cares de les persones que estimo, quan les persones que m’estimen deixin de necessitar-me, quan la societat em vegi com una despesa i no pas com un benefici, quan s'acosti aquest moment a què tothom tenim por, però alhora, desitgem. Llavors, llavors voldria que l’última cosa que m'abandonés fora la capacitat de construir paraules. La paraula, aquest do que se'ns ha atorgat als éssers humans per poder comunicar-nos, per poder expressar-nos. Li demano al meu amic, el destí, que no m'oblidi mai que amb les lletres a, més ema, més o, més erra es construeix la paraula amor. Li demano que la paraula sigui l'última cosa que m'abandoni, que les meves mans puguin agafar el llapis fins al final, que la meva boca no es tanqui fins a l'últim moment. La paraula..., que no em manqui mai, la paraula. La paraula..., que em mori amb la paraula a la boca, i si pot ser dient PAU, millor.