PER QUÈ I PER A QUÈ?
Fa temps que em ronda pel cap iniciar un blog que reculli els meus escrits en català. Fins ara, al meu anterior blog ( jliceras.blogspot.com.es), majoritàriament en castellà, havia afegit uns quants posts en la meva segona llengua, la d'adopció, com jo acostumo a dir.
Per què escriure en català? Ho sento, però soc simplista, i no hi ha una raó contundent, de força o de pes. Simplement perquè m'agrada. Trobo que és un idioma dolç i gairebé musical, amb consonants suaus i varietat de vocals.
Per a què un blog? En primer lloc, per a mi. Ja sé que no sembla correcte posar-me davant, però tinc la necessitat de tenir organitzats els meus escrits, i un blog m'aporta les eines (ara per ara) que m'interessen. D'altra banda, he observat, després del temps que porto donant forma escrita als meus pensaments, que és... com us ho dic perquè m'entengueu? Oi que no parlaríeu a una paret? Quan parlem esperem que hi hagi algú posant l'oïda. Si bé al començament d'escriure ho feia d'amagat, he observat que els escriptors, tot i que a l’hora d'escriure ho fem pensant tan sols en la història que narrem i en com l'expliquem, en acabar-la creiem que potser alguna persona podria gaudir en llegir-la. Al cap i a la fi els escriptors desitgem que el lector gaudeixi de la lectura tant com nosaltres hem gaudit de l'escriptura.
Fa temps que em ronda pel cap iniciar un blog que reculli els meus escrits en català. Fins ara, al meu anterior blog ( jliceras.blogspot.com.es), majoritàriament en castellà, havia afegit uns quants posts en la meva segona llengua, la d'adopció, com jo acostumo a dir.
Per què escriure en català? Ho sento, però soc simplista, i no hi ha una raó contundent, de força o de pes. Simplement perquè m'agrada. Trobo que és un idioma dolç i gairebé musical, amb consonants suaus i varietat de vocals.
Per a què un blog? En primer lloc, per a mi. Ja sé que no sembla correcte posar-me davant, però tinc la necessitat de tenir organitzats els meus escrits, i un blog m'aporta les eines (ara per ara) que m'interessen. D'altra banda, he observat, després del temps que porto donant forma escrita als meus pensaments, que és... com us ho dic perquè m'entengueu? Oi que no parlaríeu a una paret? Quan parlem esperem que hi hagi algú posant l'oïda. Si bé al començament d'escriure ho feia d'amagat, he observat que els escriptors, tot i que a l’hora d'escriure ho fem pensant tan sols en la història que narrem i en com l'expliquem, en acabar-la creiem que potser alguna persona podria gaudir en llegir-la. Al cap i a la fi els escriptors desitgem que el lector gaudeixi de la lectura tant com nosaltres hem gaudit de l'escriptura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario