La Glòria és la primera a entrar a casa, el Ferran la segueix a prop. Ell duu en una mà la petita maleta amb el necesser, el pijama i la bata d’ella; l’altra mà encara aguanta les claus de casa. La dona nota un terrible pessic al pit: altre cop a casa sense el bebè. No pot suportar la buidor de la seva llar, del seu cor i de les seves entranyes.
Tres inseminacions, tres avortaments. El ginecòleg ja els havia advertit: a la tercera anava la vençuda. Adeu a tota esperança per a concebre vida.
Aviat faran onze anys de convivència, dels quals, els primers tres van prendre mesures perquè la Glòria no quedés embarassada. Volien llibertat. Després van decidir omplir la casa de nens, com a mínim dos, es deien, tot i que si en venien tres, fins i tot els haguera fet gràcia. A les revisions ginecològiques tot estava perfecte. Però passaven els mesos i res de res. Cada vegada que a la Glòria li venia el sagnat, es feia un tip de plorar. El neguit per la manca de fills anava en augment. En Ferran s’hauria conformat a no tenir descendència, però només volia fer feliç la seva dona. Per ella era capaç de fer-se totes les proves que calgués. Ell estava perfecte. Així que van començar a fer exàmens mèdics més exhaustius a la Glòria i van descobrir que tenia un problema uterí. Va ser aquesta la raó per la qual van haver de recórrer a la inseminació assistida... i tampoc va poder ser.
Ara ja només els queda una última alternativa per a la maternitat: l’adopció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario