Quan l'amor es mor

Què pensa un pare o una mare quan decideix tenir un fill? El primer de tot és estimar-lo, estimar-lo fins a l'infinit. En Ferran i la Glòria estimaven el seu petit d'un any i mig sense haver-lo vist encara. Tots els pares s'imaginen el seu fill, de gran, sent una persona lliure (en el més ampli sentit de la paraula) i feliç. Aquesta era la il·lusió d'aquest, ja madur, matrimoni.

Després de gairebé nou hores de vol i una plàcida nit d'hotel van aconseguir veure el Sacha, el seu fillet rus. Van haver d'estar-hi uns dies per a fer tràmits burocràtics. Quan van tornar a Barcelona van fer una gran festa de benvinguda amb tota la família i amics.

La infantesa del Sacha fou més o menys com la de tots els nens: rialles, plors, descobriments, pors, jocs, entremaliadures, aprenentatges, correccions... Res ni ningú feia preveure que les il·lusions anirien a parar al fons d'un pou ben profund.
          El noi era molt inquiet. Com més gran es feia, més dificultat tenia per obeir ordres. Rebutjava el proteccionisme, un xic massa excessiu dels papàs. A l'adolescència, els resultats acadèmics ja eren preocupants. Ni amb classes de mestres particulars es va poder salvar el segon curs de l'ESO. L'escola aconsellava repetir curs, però els pares pensaren que potser l'escola privada era massa exigent, i el van canviar de centre educatiu. La Glòria i el Ferran es preguntaven anys més tard si aquesta decisió havia estat un error, donat que el seu fill va començar a fer campanes. Havia après a imitar les lletres dels seus progenitors; es feia justificants d'absència d'una forma assídua. I com que els mestres entenien que era normal que el noi anés sovint al psicòleg, no malpensaven de tantes faltes d’assistència. Llavors el Sacha caminava per carrers poc transitats, arreplegant tot allò que li era fàcil d'aconseguir i venent-ho després a botigues de segona mà o desguassos. Ell tenia diners, els seus pares li havien assignat una paga, però allò d'aconseguir diners per ell mateix el feia sentir millor. En aquest deambular va conèixer persones afins al seu tarannà.

Ometré com el Sacha va arribar a desconnectar de la societat, i com la Glòria i el Ferran van assumir que el seu fill no seria l’ésser fabulós que s'havien imaginat quan era un nadó, tot just arribar a casa empenyent la cadireta. És massa llarg explicar la transformació psicològica del matrimoni. Els petits furts del noi es van transformar en robatoris de llars i cotxes. Des dels setze fins als trenta anys havia estat detingut i alliberat diverses vegades, però sempre aconseguia sortir-ne, bé perquè el delicte era menor, bé perquè els seus pares pagaven la fiança.

En Ferran i la Glòria s'havien fet grans entre decepcions, malalties i deixant anar molts diners. Físicament i emocionalment estaven esgotats. Quan el Sacha tenia trenta anys els seus pares van prendre la decisió més dura de la seva vida: el van fer fora definitivament, fora de casa i fora dels cors. La Glòria es recordava d'aquella buidor d'entranyes, de cor i de llar cada vegada que havia avortat. Ara sentia les mateixes buidors, però a més a més amb el dolor de no haver sabut o no haver pogut evitar-ho. Ara sabia què era estimar un fill, i ara també sabia que era veure morir l'amor per un fill.