Habitació 712

                                              

                                                           Habitació 712

Acabava de fer els dotze anys i marxava de vacances amb els pares. Els havia sentit parlar sobre una habitació on s’apareixia el fantasma d’una pubilla. El pare tranquil·litzava la mare dient-li que no aniríem pas a aquella habitació, la 712. Jo espiava fent mutis, intrigat i incrèdul...

 

Un cop allà, mentre esmorzàvem, vaig dir-los que anava al bany. Ells restaren al menjador i jo vaig pujar escales amunt fins a la misteriosa habitació. Tot contenint la respiració, vaig parar l’orella rere la porta. De sobte, vaig sentir uns cops forts i terribles. Vaig obrir els ulls i la boca alhora. El cor m’anava a cent. Llavors vaig notar unes passes a dins que s’apropaven. El fantasma de la pubilla venia cap a mi! Estava petrificat, no podia fugir.  Vaig aconseguir fer mitja volta. Pràcticament no m’havia mogut quan la porta es va obrir. Gairebé m’orino a sobre. 

—Bon dia! —em saludà la pubilla. I m’avançà per l’esquerra.

Amb un esglai, vaig gosar mirar-li l’esquena. Era la noia de la neteja!

Amb veu encara tremolosa li vaig dir:

—Bon dia!