Trobades amb el català-C

                                             Trobades amb el català-C 

 

 

Vivíem els últims anys del franquisme; s'ensumava canvi social i retorn a les llibertats.

A casa meva van pensar que era millor que abandonés l'escola privada religiosa i em van fer anar a l'institut públic. Allà vaig topar de ple amb la gramàtica catalana. Tot i que el català encara no estava reglat, hi havia l'assignatura de català, que, juntament amb la d'anglès, van aparèixer per primer cop a les meves activitats acadèmiques.

Que bé recordo el professor Vives, home menut i d'ulls blaus. Com es notava que li agradava el que feia! Tant de bo em llegís, perquè li diria gràcies i que vaig gaudir molt a les seves classes.
     Malgrat que fins aleshores jo havia tingut trobades no gaire positives amb la llengua de Catalunya, aquell mestre em va presentar el català com una nova eina d'expressió, i el vaig afegir a la meva llista de coses positives. Això no obstant, encara era lluny de fer-lo servir per a la comunicació, ja que ni en sabia prou ni tenia opció de parlar-lo. Per a mi només era un idioma d'àmbit escolar.