TEMPESTA

          

                       Tempesta

 

 

 

Nit de tempesta. La pluja cau obliquament, colpint els vidres de les llars. S’escolta la xiulada de l’aire, que bufa fort. Les onades, altes, esclaten a la platja amb gran esvalot. Les palmeres del passeig semblen ballar al so i al ritme del vent.

Al matí, el brogit ha cessat, però la mar encara és brava. Les onades continuen colpejant la sorra, enduent-se'n un bon grapat cada vegada que reculen.

     El cel és gris i els núvols allunyats encara són més foscos. Ambdós, cel i núvols, formen un conjunt amb totes les tonalitats existents de grisos. Es pot sentir com rellisca l'aigua que encara resta a les teulades de les cases, i el xip-xap en caure a la vorera.
     Les gavines, contentes, es capbussen per a menjar els peixets que no han sobreviscut a la tempesta.

Més tard el cel recuperarà el blau, el sol substituirà els núvols i el mar s’apaivagarà. La platja i les voreres continuaran mullades, però la gent sortirà a passejar per a respirar el nou aire fresc. I les gavines caminaran plàcidament per la sorra.

La tempesta ja ha passat