Trobades amb el català-F
Aquesta va ser una època molt dura en la meva relació amb la nova llengua. Volia parlar-la; de fet, ho feia, però la meva fluïdesa i el coneixement de paraules eren força deficients. Encara pensava en castellà i, per enraonar, havia de traduir contínuament. Això em dificultava en gran manera poder defensar els meus pensaments. Sempre he sigut un xic inconformista i cercadora de la justícia, i... diguem-ne que a la feina, en un magatzem, tenia diferències amb els meus superiors. Em vaig adonar que per a argumentar les meves idees era imprescindible saber-les expressar, cosa que no aconseguia. Després de treballar allà uns quants anys, i en acabar la relació laboral, vaig optar per no tornar a parlar mai més en català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario